Qui és qui??

Aquesta és la vostra primera tasca: escriure una presentació personal de manera que no es digui explícitament qui l'escriu, sinó que s'hagi d'endevinar. Ànims, Scherlocks!

8 comentaris:

  1. Sóc una persona a qui li agraden molt els llengues romanes. Per tant m'agrada viatjar per diferents països i fer l'experiència que amb una o dues llengues romanes ja s'entén molt de les otres.
    A més llegeixo molt, sobre tot llibres a castellà o a català per a tenir un vocabulari més ampli i evidentment perquè m'interessen :D.
    També m'interessa la música i és perquè vaig comenzar a tocar el piano fa un any i mig. M’agraden quasi tots els tipus de música menys hard rock i tecno.

    ResponElimina
  2. Un fenomen sociològic
    M'agrada viatjar a Catalunya, sobretot a Barcelona i a València. En el mes de juliol de 2010 vaig estar a Barcelona i em vaig estranyar del nombre alt dels joves estrangers de tot el món.Sé que algunes agències de viatges de Baden-Württemberg organitzen viatges d'autobús especialment per als alumnes després L'examen de batxillerat sense acompanyament d'un professor. Voldria arribar a saber per què Barcelona és tan atractiva per a grups de joves. Per això aniré a Barcelona l'estiu pròxim per a fer una enquesta sobre les seves raons de passar uns dies a aquesta ciutat cara.
    Penso que la Plaça de Catalunya i la platja de la Barceloneta són dos llocs favorables per a fer preguntes als joves entre 18 i 25 anys.
    Per descomptat posaré les dades de l'estudi al nostre bloc.
    Fins aviat
    Calatrava

    ResponElimina
  3. Sempre m'ha encantat el so del català i estic content de poder estudiar-ho ara a la universitat.
    Solc escoltar la musica sempre que puc... en el autobús, quan em dutxo i fins i tot moltes vegades quan estudio. A més sóc una persona afeccionada als llibres. Lo que més estimo són les novel·les d'horror, però en tinc de tots els tipus. A vegades – quan estic massa cansat per a llegir o no tinc molt temps – escolto audiollibres o teatres radiofònics.
    Necessito sempre l'alternança (...doncs, en les relacions no): en la cuina, en la musica i fins i tot amb el gel de dutxa. Les meves companyes de pis es riuen de mi, per que diuen que jo en tinc massa ampolles, però jo les “necessito”...

    ResponElimina
  4. M´agrada molt el català y la vida en Barcelona. Tinc una amiga catalana i amb ella puc parlar (una mica de) català. Si tinc temps la visito a Barcelona perque li trobo a faltar.
    Pero a més a més m´encanta la literatura alemanya, sobretot la del segle XX y XXI. Crec que hi ha moltes autores joven que tenen molt talent. Algunes de aquests autores també van participar en la "Tübinger Poetikdozentur".
    Una cosa més... soc afeccionada al futbol... :)

    ResponElimina
  5. Sóc alemanya però de cor em sento més com ciutadana del món. M'agrada viatjar, conèixer gent i experimentar coses noves. He viscut més d'un any a Llatinoamèrica, un altre mig any a Catalunya i en tots aquests llocs he deixat un tros del meu cor. Ara visc a Tubinga, i aquesta ciutat també m'encanta i també li regalo un tros del meu cor. He de anar amb compte que no regali el meu cor sencer i que no em quedi res -la Eulàlia sense cor ..... jejejeje

    ResponElimina
  6. Tinc nacionalitat alemanya, però em considero europea. M'agrada viatjar, i especialment viure en un lloc per a un temps - d'aquesta forma es pot conèixer millor la gent i la cultura. Tubinga, la ciutat on visc ara, és bonica i petita.


    A més de viatjar, m'agrada llegir i escriure. La lliteratura es la meva pasió! Per això, al Osiander em sento com a casa... ;-) Les novel·les esgarrifosses i policíacas no m'interessen gaire. Els anomenats "llibres de dones" són el pitjor! Prefereixo històries de families, tràgiques, on se crea una atmósfera i que fen pensar. Alguns llibres que m'agraden són El llop estepari, La pluja groga, Cent anys de solitud, Cims borrascosos… i molts més.


    En general les arts m'interessen molt: les belles arts, la música, l'arquitectura - i em sembla que la cuina també és un art que es pot gaudir tots els dies. M'encanta menjar!


    Vaig a acabar amb una citació de Einstein: "La imaginació és més important que el saber." Esteu d'acord?

    ResponElimina
  7. De tant en tant els amics em pregunten: perquè aprens català? El català i la cultura catalana sempre han estat especials per a mi. Barcelona era la ciutat dels meus somnis quan era petita. Els somnis es van fer realitat. Vaig anar a Barcelona, vaig viatjar per Catalunya, vaig viure allà algun temps. De vegades passa que quan aconsegueixes realitzar el teu somni, ja no té el mateix encant d’abans, però no va ser el meu cas. Encara espero venir més i més cops a Catalunya i, si tinc sort, anar-hi a viure. Però la resposta a la pregunta perquè aprenc català té una segona part. El català no és la única llengua que m'interessa i que estic aprenent. Sempre m'han atret les altres cultures, la història i la vida d'altres països, i no hi ha altra manera de conèixer-los que a través de la llengua. Quan aprens la llengua, t'apropes a la manera de pensar, a la mentalitat de l’altra gent. No pots dir mai que l'entens completament, però t’ajuda a veure el món de diferent manera. No penso gaudir d’aquesta sensació jo sola, m’agradaria transmetre-ho a la gent que no coneix altres llengües estrangeres – traduint els llibres. És una feina molt difícil, de vegades sembla impossible, és molta responsabilitat, perquè de tu depèn de quina manera els lectors de l’altre país rebran l'autor que tradueixes, però també és una professió que dona mmmmmoltes alegries i satisfaccions si ho fas amb amor. Amor a la llengua.

    ResponElimina