Aquesta és la frase típica que la mainada sent a les aules catalanes, i que ha donat nom fins i tot a un programa de televisió. L'apartat està dedicat als dubtes lingüístics que van sorgint; es mereixen ben bé una pàgina a part, no?
Au doncs, atreviu-vos a preguntar... i a respondre!!!
La pregunta que vaig plantejar era: Quin és la diferència entre "proper,-a" i "pròxim,-a"? I no he trobat resposta, en el diccionari de AVUI apareixen com a sinònims:
ResponEliminaproper, -a
1. Que és a prop d'una cosa en el temps o en l'espai : les cases properes a l'edifici cremat també han sofert danys [SIN] pròxim
2. Que ve immediatament després d'una altra persona o cosa : no ho tindré acabat fins al proper dijous [SIN] pròxim
pròxim, -a
1. Que és a prop d'una cosa en el temps o en l'espai : en una data pròxima s'inaugurarà l'hotel [SIN] proper
2. Que ve immediatament després d'una altra persona o cosa : el pròxim dilluns començarem una nova lliçó [SIN] proper
3. Conjunt de les persones que, amb relació a una altra, formen la resta de la humanitat [SIN] proïsme
Només és que "pròxim" té el significat addicional de l'amor al proïsme... Algú sap una mica més?
La única diferència que he trobat és que alguna gent prefereix utilitzar „proper“, perquè pensen que „pròxim“ és un castellanisme.
ResponEliminaAl Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans i al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB, vegeu "Enllaços per continuar aprenent") surten com a sinònims, encara que no en el 100% dels casos. "Proper" és un derivat de "prop", del llatí "prŏpe"; i "pròxim" del llatí "prŏxĭmu".
ResponEliminaSí que és veritat que hi ha una tendència a utilitzar "proper" perquè "fa més català". El mateix passa amb paraules com "taquilla" o "infància". Ep, aquestes tampoc no són incorrectes!
Calatrava a dit...
ResponEliminaRespecte a proper i pròxim voldria afegir una complementària observació etimològica. Segons el diccionari etimològic de Jordi Bruguera i Talleda(Barcelona 2006) aquests dos adjectius tenen la mateixa base llatina: prope.
El llatí prope pot ser adjectiu, adverbi i preposició.
La paraula catalana prop es troba en les Homilies d'Organyà del segle XII.
La primera troballa escrita de proper és de l'any 1880.
El adjectiu pròxim prové del llatí proximus,-a,-um que és el superlatiu de prope.
La primera troballa escrita de pròxim és de l'any 1599.