Què serà, serà?

Ara ja sabem quina idea té cadascú sobre la família. I la família del futur, com creus que serà? Què haurà canviat? Què s'haurà mantingut? Escriu la teva opinió!

(Recorda que el "futur" depèn d'on tu el situïs: d'aquí deu anys, vint, cinquanta, cent...)

2 comentaris:

  1. D'aquí cent anys la família amb un pare, una mare i uns fills ja no existirà perquè la gent acabarà tenir fills, al menys a Alemania, a causa del desig dedicar cada vegada més temps a la feina. Bé, no serà un desig sino una necesitat de que tal la mare com el pare hauran de treballar, com ja es pot observar aviu dia. Com que el govern no facilita el de tenir fills junt amb un treball, la gent es veurà forçada treballar per poder sobreviure sense la possibilitat i les subvencions adecuades per tenir fills. Per tant, crec que el lloc de la família l'ocuparan un grup d'amics perquè seran ells que més temps passan amb nosaltres. I la gent que no vol oblidar el seu desig amb tenir fills i tot, s'haurà d'anar a un altre país, on encara la família amb uns fills té importància o es quedarà a Alemania d'acord amb el fet de viure només amb els diners del pare i per tant amb pocs diners. Però també pot ser que no canviarà gens i la gent seguirà vivint com avui. Ningú es sap què serà serà.

    ResponElimina
  2. El futur de la família
    Normalment sóc una persona optimista, però el futur de la família el veig difícil. Em sembla que la flexibilitat que exigeix el mercat laboral avui, la necessitat de que treballin tots dos pares i la tendència al divorci fan el asunt més complicat que abans. Quan les dones tenien només el paper de mare i muller, era més fàcil mantenir una família intacta - també perquè les dones tenien menys drets i eren més oprimides.
    Doncs si miro al futur –diguem, d'aquí a trenta anys– la situació haurà canviat encara més. Afortunadament, hi haurà més igualtat i menys injustícies per les dones, però això no farà que la situació de la família serà més fàcil. Serà normal que un home es quedi a casa amb els nens, tant com una dona. Però en tot cas, serà difícil que tots dos pares trovin una feina adequada al mateix lloc, i que puguin passar temps amb els seus fills i guanyar suficients diners per mantenir-los. Crec i espero que hi haurà guarderies integrades en moltes empreses, perquè els pares puguin veure més als seus fills i combinar el treball amb l'atenció als nens. Si s'aconsegueix aquesta posibilitat, molt bé.
    Queda l'altre gran problema que és l'estabilitat de les relacions amoroses. D'una banda, hi haurà cada vegada menys matrimonis, això em sembla inevitable. El model que avui es diu "família patchwork" serà el cas normal. Els nens tindràn germans d'altres mares o pares, i hauràn de viure canvis. Serà important que els pares, quan es separen i establen una relació amb una nova parella, siguin molt aturats i atents als seus fills. D'altra banda, em puc imaginar que hi haurà una segona tendència: la fortificació del matrimoni. Molta gent tindrà el desig de viure una vida estable amb una parella estable, que també dóna més seguritat als seus fills. Per això, veuràn el matrimoni més aviat com una decisió (i no solament dependent de l'amor) i no es separaràn tan fàcilment com és el cas avui. Les parelles sobreviuràn crisis i n'hi sortiràn més forts. El nou matrimoni del futur no serà més fàcil, però sí més equitatiu (tampoc no hi dominaràn les dones).
    Ja sóc una mica més optimista: conviuràn pacíficament tots dos tipus de família. Igual que al present, també al futur la família podrà ser un desastre o una font de felicitat per els seus membres, i moltes coses entremig.

    ResponElimina