Què significa la paraula família per a tu? Quina importància té aquesta paraula a la teva vida? La teva família, qui la conforma?
O formulat d´una altra manera: estàs més d´acord amb l´expressió popular catalana "De fora vingueren que de casa ens tragueren" o amb la coneguda lletra de Jaume Sisa "Casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d´algú"?
La meva família
ResponElimina₺La meva família₺ és prou gran, perquè abraça deu generacions. Abans de casar-se, la meva mare es deia Ostertag. He aconseguit perseguir els meus ascendents amb aquest cognom fins al setzè segle. El primer Ostertag del meu arbre genealògic que he trobat és mort el 8 de setembre de 1678 a Oberböbingen a prop d’Aalen, a Baden-Württemberg. És gairebé impossible descobrir el seu any i lloc de naixement, perquè durant la guerra de trenta anys (1618-1648) la majoria dels llibres de baptismes d’aquesta regió van ser destrossats per incendis. Sóc membre de l’associació alemanya dels Ostertags (www.ostertag-verband.de). Cada any ens encontrem a la tardor per intercanviar nous coneixements genealògics. A més d’això, som en contacte amb els Ostertags americans. El primer Ostertag que va deixar Alemanya l’any 1750 cap als Estats Units va instal•lar-se a l’Estat de Maryland. Les dues associacions es encontren tots els tres anys per torn en algun lloc a Alemanya i sempre a Frederick, Maryland. L’associació americana és molt activa i envia dos escrits a l’any als seus membres. Quan rebo un correu d’un Ostertag americà, ella o ell sempre firma amb ₺El teu cosí₺ o ₺la teva cosina₺. És molt simpàtic i em sento com si fos part d’una gran família.
Quan torno a casa dels meus pares, no hi vaig amb la fi de relaxar-me. Mai no hi ha silenci, i
ResponEliminatranquil·litat gairebé mai - tan sols quan tothom ha surtit de casa. No obstant això, estar amb la família m'ajuda a desconnectar dels estudis perquè sempre hi ha altres coses de fer: conversar amb l'àvia, cuinar amb la meva mare, ajudar als germans amb els deures de castellà, jugar amb els nens i els conills , o simplement escoltar els diàlogs dels petits, que són molt divertits.
Durant un temps pensava que hauria sigut millor anar-me a un lloc més llunyà del meu poble que Tübingen, ja que generalment prefereixo el desconegut i les experiències noves. Però des d'una altra ciutat no podria tornar a veure a la meva família tan fàcilment, per això ara penso que vaig triar bé quan em vaig mudar aquí. Especialment m'importa veure amb freqüència als més joves i a la més vella: als meus germans Lenz, de nou anys, i Sibylle, de onze anys, i a la meva àvia de 86 anys. Quan vivia a l'estranger i no podia visitar-els per alguns mesos, els vaig trobar canviats al retorn. Tot i aixì, la meva família no em retreu de viatjar i fer les coses que m'importen. Els meus pares em recolzen en tot, i d'aquesta forma em donen molta libertad i confiança.
No tinc gaires cosins, només en tinc tres i viuen lluny de casa nostra. Però tenint cinc germans menors, no els trobo a faltar! Els meus germans i jo solem dir que un dia els nostres fills en tindran un munt, quan els altres nens ja no tindran gaires cosins. Suposem que a la nostra família futura, n'hi haurà vint-i-quatre.
Jo he fet dues experiències differents relacionats al tema de la família:
ResponEliminaPrimer, el meu xicot té una nena de 6 anys que es diu Milena. Quan ens vam conèixer fa 5 anys, jo era preocupada perquè era una situación nova per a mi. Però no hi havia gaire problemes. Sempre m’he entendit molt bé amb ella i fem moltes coses juntes. Avui, la nostra situación familiar sembla complicada, però és perfecta per a ella. La seva mare va casarse amb el seu xicot i tenen un bebè. Milena s’entend bé amb els pares del marit (i amb ell) i també amb el pare de la seva germana gran. I sobre tot amb la família del meu xicot i amb la meva família. Som una verdadera família patchwork! Però la cosa més important és que Milena ésta molt contenta perquè té molts “avis”, “oncles” etc. i perquè a Nadal ningú té més regals que ella…
Segon, cuan vivía a l’estranger, al principi no va conèixer ninguna persona. Però tothom era molt simpàtic. Les profes per ejemple m’invitaven sovint per menjar i amb els pensionistes (vaig fer un curs d’alemà per a pensionistes) feia moltes excursions. També m’agradava molt passar temps amb les altres assistentes de llengua. Per aixó, cuan hi torno em sento com a casa perquè totes aquestes persones són com una família per a mi.
Jo tinc familiars a Itàlia, Croàcia i als Estats Units, alguns també a Veneçuela, als Països Baixos i en altres llocs de Alemanya, però quan parlo de „la meva familia“, em refereixo sempre als meus pares, al meu germà amb la seva esposa i al meu nebot.
ResponEliminaQuan era petit – i els meus pares eren sans i salvis – anàvem cada anys a Itàlia o a Croàcia, a vegades fins i tot dues vegades per any. Però això fa molts anys i ùltimament ja no visitàvem als familiars tan regularment com abans i per això no tinc un lligam als meus familiars tan fort com el tenen els meus pares (o en partes el meu germà major).
L'anys passat vaig passar uns dies a Itàlia i ho vaig passar molt bé, no tinc cap problema amb els meus familiars, però tampoc em sento a „casa meva“. Per a mi es un altre món, amb concepcions del mon molt distints del meu. Estic segur que „ells“ a mi m'estimen més que jo a ells i de tant en tant tinc mala consciència per aixó, però en realitat no puc fer gaire, així son els meus sentiments.
La família pot ser el major suport en la teva vida o el teu pitjor enemic. Moltes vegades són les dues coses al mateix temps.
ResponEliminaA mi, almenys, sempre em passen els dos extrems: d’una banda, tinc la impressió que en família sóc més autèntica que mai perquè no haig de controlar-me, perquè puc ser com sóc verdaderament; però de l'altre banda, altres vegades o al mateix temps, és com si la família no em permeti ser jo mateixa: els meus familiars tenen una visió molt concreta de qui sóc, de ho que els sembla típic de mi – i aquesta visió no correspon a la meva visió pròpia. Així que la família és on em sento ho millor entenc però al mateix temps completament malentenc.
En teoria la família és el grup que t’estima al màxim però al mateix temps és el grup que et fa les crítiques més dures perquè no tenen ninguns escrúpols de dir-te coses molt fortes. La família no coneix tabús: sense escrúpols et diuen coses com "Però que cul més gran tens. Has engreixat bastant." o "Què t'ha passat en la cara? Ai, però què granet més repugnant!", el dia del teu més gran èxit professional et diuen "No te pongas estupendo! No ets tan intel.ligent com creus...".
No sé si sense família no hauria tantes persones amb problemes psicològics o si tots seríem més desesperats sense la família....
A mí, no em sembla que la meva família té massa "esperit familiar"... Vol dir, els dies típics familiars com la setmana santa o nadal no signifiquen massa per la meva família, encara que veig a la meva família nomès uns quans cops per any. Des de fa uns anys els meus pares segueixen el camí: si vens a casa per nadal- bé, si tens altres opcions- també està bé. Si vols quedar-te en pijama per tots els dies festius- no passa res. Si fas mala cara per una setmana entera o si et reclous en la teva habitació per estudiar durant tota setmana santa- "tú mateix decideixes, ho facis com vulguis!" No és necessari dir que soc nena de pedagogos.
ResponEliminaAquesta l'actitut pot ser molt comfortable i al mateix temps pot ser molt inagradable. "Però això no hauria estat necessari!" és un comentari molt frequent a casa meva quan realment fas un esfort.
D'altre banda, quan passa una cosa mala, sigui que algú està malalt, o té problemes graves amb la feina, la universitat, relacions personals etc sí hi ha una cosa com un sentiment de família. Doncs, la meva mare truca tots els dies, el meu pare escriu postals que mostran un ximpanzé bebè super-maco. A vegades el meu pare també escriu un haiko, un poema de forma "japonesa" i m'envia-lo per correu electrònic. En aquests moments l'atenció va agafant una forma una mica estranya i és quan penso que al final no es gaire mal tenir una mica de distancia, i, pot ser que - si vaig a casa per nadal- em portarè unes quantes coses de llegir i un pijama més per poder canviar roba ;)