Digues, digues... I ara! Vols dir? No m'ho puc creure... No fotis!
Si ens vols fer quedar amb un pam de nas, explica'ns la teva llegenda urbana preferida: del teu poble, del teu personatge públic preferit, d'alguna persona coneguda dins l'actualitat del país... Què dius que què? Déu n'hi do!
Calatrava a dit...
ResponEliminaLa Madona de la meva ciutat
Voldria contar un fet històric que va esdevenir-se l'any 1643 durant la Guerra de Trenta Anys.
El 6 de novembre de 1643 el Mariscal Guébriant de França va assetjar la ciutat de Rottweil amb vint mil soldats francesos i suecos que era defensat per 240 ciutadans.
El 10 de novembre 300 dones i homes ancians estaven reunits a l'església dels Dominicans davant l'estàtua de la Mare de Déu per resar el rosari. Segons la declaració sota jurament de 42 testimonis la madona vestida de negre va moure dues vegades els seus ulls i va plorar.
El 17 de novembre el Mariscal Guébriant va ser ferit per una bala al colze esquerrà de manera que el seu braç havia de ser amputat.
El 18 de novembre Rottweil va haver de capitular, perquè la superioritat dels assetjadors havia estat massa gran. Els soldats hostils van saquejar la ciutat i van maltractar els ciutadans.
El 24 de novembre el Mariscal Guébriant va morir-se a l'església dels Dominicans. Els budells del Mariscal van ser sepultats a l'església. El cos mort va ser enterrat amb solemnitat a la catedral de Notre-Dame a París.
Fins ara una frase en dialecte suabi recorda la fi tràgica del Mariscal Guébriant. La frase traduida en català és la seguent: "El Mariscal Guébriant va deixar el seu cor i els seus budells a Rottweil." (En dialecte suabi: "Da Marschall Guébriant hot's Herz und d'Kuttla z'Rottweil gla.")
Per manifestar el seu agraiment sobre la fi de la guerra, els ciutadans van decidir que la Madona hauria de rebre una vestidura d'or.
Des de l'any 1802 la Madona es troba a la catedral de Rottweil. Cada dia la gent que visita la catedral encén candeles en honor de la Madona.
Un agent zelós
ResponEliminaUn agent de policia indica a un motorista a aturar-se i li demana la documentació de la motocicleta. El motorista sorprès pregunta si ha fet alguna cosa greu. L'agent contesta que és la seva obligació de multar-lo. El motorista no està d'acord perquè no ha comès una infracció.L'agent omple l'imprès de la denuncia, desitja bon viatge al motorista i afegeix que vagi amb compte al primer revolt d'esquerres. El motorista vull saber què li passi al primer revolt. L'agent contesta que l'ha multat per conducció perillosa. El motorista respon que no és possible multar una persona per una cosa que encara no ha fet. Sense hesitació i amb convicció l'agent li explica que el veritable objecte de les sancions és la prevenció i que ell és a la carretera per impedir els accidents.
El salt del cérvol
ResponEliminaUn dia un cavaller del castell "Falkenstein" es va anar a caçar. En veure un cérvol, va començar a caçar-lo. Però el cérvol estava molt ràpid i no es deixava caçar tan fàcilment. Ple de por el cérvol va saltar sobre una gorja molt ample i aixì va escapar del caçador.
Avui en dia hi ha un monument que recorda del cérvol.
Abans hi havia moltes llegendes urbanes pel que fa a les dones i la menstruació. Encara en corren, però actualment hi ha mes informació i més vies per accedir-hi, de manera que moltes queden simplement per a l´anecdotari.
ResponEliminaPer exemple, deien que una dona que es trobés "en aquells dies", si feia maionesa, segur que se li tallava. Tampoc no podien regar les plantes les dones en ple període, perquè aquelles es morien a l´instant. O que una menstruació dolorosa augurava un embaràs dolorós, per exemple. I encara més que n´hi ha, de llegendes urbanes per culpa de la ignorància!
Una de més actual i que no tingui res a veure amb aquest tema, a veure. Ah, sí! A Catalunya han posat molts radars per controlar la velocitat a la carretera. Corre la llegenda urbana que des del Servei Català de Trànsit poden trucar-te al mòbil mentre estàs conduint (perquè ens tenen a tots localitzats) i, si l´agafes, enxampar-te perquè conduïes mentre parlaves pel mòbil (o a l´inrevés). Ep, però que consti que és només una altra llegenda urbana! :)
Fa molts anys vivia en una cova sota el castell Teck, en la muntanya suava, una dona sàvia i bondadosa. La gent de la vall anava a veure-la perquè sempre ofreia bons consells. Tothom la estimava - menys els seus fills, que no eren gaire bons. Aquells tres homes eren salvatges i brutals. Cadascun va construir el seu propi castell en alguna roca, i des d'allí sortien a robar als pobres camperols i comerciants.
ResponEliminaAquest comportament li donava tanta pena a la mare que un dia no va aguantar més i va decidir deixar la seva terra nata, avergonyida dels seus fills desgraciats. Es va anar a mitjanit en un carro arrossegat per dos gats enormes, volant per la vall, i a baix a la terra el seu carro va deixar un rastre que s'ha quedat per sempre - es diu "Sibyllenspur". Són dues línies on les pastures són més verdes i els arbres tenen més fruites.
(Bé, caldrà afegir que en 1982 es van realitzar excavacions arqueològiques, i van descobrir que es tracta de les restes del llimis romà. Però a qui li importa!)
Gairebé tothom coneix el símbol de Moscou, la Plaça Roja, i un dels edificis més coneguts de Rússia, la Catedral de Sant Vasili. Va ser construïda al segle XVI per ordre del tsar Ivan el Terrible per commemorar la conquesta de Kazan. Diu la llegenda, que la catedral va agradar tant al tsar que va ordenar deixar cecs als arquitectes que la van construir amb la fi que no poguessin fer una bellesa així enlloc. Però els esforços del tsar no van ser coronats amb l’èxit. Segles més tard a Sant Petersburg va aparèixer una altra catedral, encara més bonica (segons la meva opinió): l’església del Salvador Sobre la Sang Vessada, on per cert diuen que apareixen fantasmes, però això és una altra llegenda.
ResponElimina